La disfunció craneomandibular fa referència al conjunt de patologies i situacions clíniques que tenen en comú la possibilitat de provocar dolor o alteracions funcionals del aparell masticatori, fonamentalment a les articulacions temporomandibulars (ATM) i a la musculatura associada. Les causes més freqüents són alteracions en la oclusió dental, traumatismes, bruxisme o malalties generalitzades (artritis reumatoide, fibromialgia…). El tractament de la DCM és variat i multidisciplinar, podent aplicar: reeducació i modificació de la conducta, ús de fèrules interdentals, rehabilitació fisioteràpica, infiltracions, farmacoteràpia o tractaments quirúrgics.